PRÀCTICA 8: EXE LEARNING

EXE LEARNING

CREANT EL PROPI

Per començar s'ha pensant quines activitats hauríem de tindre en compte per crear les nostres activitats.

Havíem pensat que com ens agraden les llengües hauríem de fer-ho d'anglès.

I anem per feina! Hem triat unes quantes activitats que hem dissenyat nosaltres mateixes i que ens hem basat en el nostre aprenentatge de la llengua anglesa.

El conte que hem triat ha sigut tret d'ací i per tant les activitats han sigut creades al seu voltant del mateix.

Per crear l'activitat 1, hem utilitzat l'opció de ACTIVITAT que és la més simple . 

Per fer l'activitat 2, s'ha utiltizat la eina de "espais en blanc", per tant n'hi ha buits que els xiquets han d'omplir per completar la tasca.

Aquesta és una activitat simple, per conéixer les conceptes i afiançar els coneixements básics del Verb "To be". Aquesta activitat ha sigut feta per nosaltres, sense bibliografia. 

Per l'activitat 3, l'activitat 4 i tant com l'activitat 1, hem hagut de posar tots el arxius al DROPBOX perquè quan obríem les activitats en el nostre navegador podíem veure-las be. Però quan s'obríen en altre, no es podíen veure.

Per tant hem creat la mateixa ruta perquè tant el programari com les eines emprades, seguiren la mateixa ruta i així ja podríem treballar amb totes les eines i amb el programari sense tindre cap problema.

Aquesta activitat és del vertader o fals que s'ha creat amb el "e-Device" del mateix nom.

Per últim ja hem treballat amb les eines i amb hem deixat l'inserció de videos per tancar les activitats i aquí hem inserit un video perquè els xiquets puguen cantar i a la mateixa vegada, ballar i ficar l'atenció ! 

Està dissenyada perquè els xiquets a més a més d'aprendre, també utilitzen la música com mitjan d' estímul, ja que com diu "Stephan Koelsch" : " Som essers musicals" 

Per supost en aquesta activitat hem utilitzat el "e-device" de "elecció múltiple".

Com a conclusió hem de dir que hem triat aquestes activitats per a xiquets de primer cicle i també potser per xiquets de segon cicle, ja que són básiques i mai esta de més saber-les.

Per concloure amb els pensaments, hem de dir que ha sigut molt gratificant poder triar aquestes tipus d'activitas perquè les hem "provat" amb algunes xiquets i els ha agradat molt i volien més!

file:///C:/Users/Natalia/Desktop/EXE%20LEARNING/index.html

PRÀCTICA 7: WEBQUEST

1. CERCANT ACTIVITATS
Hem començat cercant activitats adequades per als nivells dels xiquets, hem triat el PRIMER CICLE de primària.

Com n'hi havia moltíssimes, també haviem pensat que podíem fer la própia, per tant hem utilitzat el HOT POTATOES per fer una d'aquesta, encara que no és un programari que siga molt bon amic per als principiants.

2. CREANT GOOGLE SITES
El primer que vam fer ha sigut crear el lloc en GOOGLE SITES.

Després hem creat l pàgina principal que estem veient.

Ací podem inserir imatges i donar les instruccions pertinents perquè els alumnes puguem desenvolupar les tasques.

El pas següent que he fet ha sigut triar l'activitat que vaig considerar idònia per el cicle que ja tenia en ment. En aquest cas he triat una activitat que fa que els xiquets lligen, per tant l'activitat a desenvolupar és molt divertida i és per a gaudir al mateix temps. 

3. CREANT LA PRÒPIA ACTIVITAT
A partir dels coneixements básic que hem aprengut a classe amb el professor, he fet una recerca i trobat moltíssim material de com treballar amb el HOT POTATOES, docs m'he posat a per feina i hem creat unes quantes activitats, però com que aquesta ens va semblar la més adequada per al nivell que treballaria, hem posat només una.

JUGAR AMB L'ACTIVITAT

4. EL PROCÈS. 
En aquesta part de la Webquest se'ls dona una breu explicació perquè els alumnes tinguen nocions de com faran les tasques que es proposen.

Cadascuna de les tasques està amb detall perquè es puga comprendre be, es descriuen pas a pas els processos que han de realitzar els alumnes per a concloure amb el treball.

Convé utilitzar la segona persona per a descriure els procediments.

Aquesta etapa cal desenvolupar-la molt acuradament, descrivint molt bé els processos. Una manera útil perquè els alumnes puguen seguir-los és enumerar-los.

El primer pas que cal detallar és com s'agruparan els alumnes. O si han de treballar individualment.

En síntesi:
Són les pautes que organitzen pas a pas l'activitat de l'alumne i és fonamental per als alumnes. 

5. FENT CONCLUSIONS
Ací s'ha posat l'última part de les tasques perquè els xiquets puguen tindre un últim encoratge i s'animen a escriure i treballar amb la llengua. 

I en resum és l'experiència i també estimula la reflexió. Una conclusió ens convida a enllaços sobre temes semblats per a ampliar els coneixements per a aquells alumnes que desitgen seguir coneixent sobre el tema. També pot concloure amb una pregunta que porte a la reflexió sobre l'estudiat. en aquest caso els hem posat un vídeo perquè puguen gaudir i a més a més despertar les seus curiositats.

Sintetitzant:
Què han après els alumnes? o Com poden millorar-ho?

6. AVALUACIÓ
En aquesta part s'ha posat la manera en la qual s' avaluarà i els continguts que se tindran en compte per fer la mateixa evaluació.

Si els alumnes tenen una guia sobre què serà el que se'ls avaluarà, segurament tindran en compte punts que no creurien necessaris ser avaluats.

Mitjançant l'avaluació s'anticipen els criteris els quals seran avaluats en la tasca.

Han de ser consignes clares i comprensibles per a ells.

Poden utilitzar-se rúbriques per a l'avaluació.

En síntesi:
La importància de conèixer els criteris i aspectes de l'avaluació per part dels alumnes des del principi de les webquest.

https://sites.google.com/site/taiccax/

SÍNTESI TEMA 15

TEMA 15: INFORMÀTICA EDUCATIVA

1. CLASSIFICACIÓ DE PROGRAMES AMB SUPORT INFORMÀTIC.

􀂾Eines d'usuari de propòsit general. Facilitar tasques de recollida, presentació i gestió de dades, processadors de text, bases de dades , mapes conceptuals.

􀂾Jocs i programes d'entrenament.Tenen com objectiu principal divertir amb activitats que potencien habilitats i estratègies i fins i tot, aprenentatge de continguts.

􀂾Interactius d'aprenentatge i potenciadors del desenvolupament de la creativitat. Dintre del qual destaquen 2 grans grups:

• Aprenentatge de continguts, Suport del procés d'I-A , Aprenentatge d'idiomes, Consulta:Té com objectiu principal facilitar a l'usuari la construcció o realització d'aprenentatges a través d'entorns interactius.

• Denvolupament de la creativitat, Programes de disseny, Creació de pel·lícules, Animació:Tenen com objectiu principal exigir l'elaboració final d'un producte a partir d'una combinació d’elements.

2.TIPUS DE MATERIALS INFORMÀTICS EDUCATIUS.

􀂾Programari específic i material audiovisual.Sol estar centrat en una matèria i nivell educatiu concret.

􀂾Eines d 'autor. Permet l'adaptació de les activitats educatives a la matèriai nivell.

􀂾Eines creatives. Orientades a la creació de productes artístics multimèdia. Permeten centrar-se en el procés.

3. CARACTERÍSTIQUES EINES D´AUTOR.

􀂾Eines d'autor: Aplicacions orientades a la creació de materials educatius, que integrin tots els components d'un material didàctic multimèdia sense necessitat de programar. Entre les seves característiques més importants destaquen:

• Permeten adaptar la informació, la seva presentació i seqüenciació, a les necessitats de l'alumne.

• Permeten relacionar la informació i les seves fonts.

• Permeten incloure qüestionaris i proves que avaluïn els coneixements arribats.

• Permeten activar animacions i vídeos explicatius, incorporar sons i un llarg etcètera de recursos multimèdia.

4. CRITERIS DE SELECCIÓ I EXEMPLES.

• Facilitat d'ús versus lliberta tcreativa.

• Programació automàtica.

• Interoperabilitat i standards

• Adaptació a diferents estils d'aprenentatge.

• Fitxers multimèdia

• Extensibilitat

4. CRITERIS DE SELECCIÓ I EXEMPLES (II)

􀂾Jclic.Està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de texts, paraules creuades.

􀂾Hot Potatoes és un conjunt de sis eines d'autor, desenvolupat per l'equip del University of Victòria CALL Laboratory Research and Development,que et permeten elaborar exercicis interactius basats en pàgines Web.

􀂾Squeak és un entorn de treball en el qual el professor pot no solament presentar els continguts de la seva matèria, sinó també dissenyar i desenvolupar activitats i exercicis pràctics de tipologia molt variada, simulacions, jocs d’associació i, per descomptat activitats d’avaluació.

􀂾Altres aplicacions interessants són: Exe Learning, Neobook i Malted.

Enllaços d´interès:

http://www.youtube.com/watch?v=c7NbX5KXZfY

Aquest és un video sobre un reportatge televisiu sobre la presentació dels millors projectes del X Congrés Infantil d'Informàtica Educativa MEP-FOD per a xiquets i xiquetes d'escoles primàries de Costa Rica, agost 2007. 

http://infoeducativa09.blogspot.es/

Aquest pàgina és una reflexió de les finalitats i propòsits de l'escola secundària:

La mateixa ofereix un coneixement bàsic perquè l'alumne s'exercisca en la vida laboral, social i personal. És a dir, que enforteix la formació ciutadana, vincula l'escola amb el món del treball a través de l'àmbit crític i transformador, i ofereix situacions i experiències que permeten als alumnes l'adquisició de sabers per a continuar amb estudis superiors.

En conclusió, l'escola és un espai institucional social, inclusora i integradora amb la capacitat d'albergar projectes en el futur i ajudar a l'alumne a tenir un millor acompliment en la societat en la qual vivim actualment.

L'avanç de la tecnologia, permet accedir a una gran quantitat d'informació, poder analitzar-la, transformar-la i d'aquesta manera poder construir nous coneixements.

La informàtica com a instància curricular, té molts avantatges en l'aula, entre elles:

Els alumnes es troben interessats en les eines informàtiques i açò és un avantatge per als docents per a poder incentivar-los en l'aprenentatge.

Amb l'adequat ús del ordenador, estimula el desenvolupament d'habilitats i destreses. Les possibilitats creatives augmenten. Però també cal tenir en compte que les mateixes dependran de la capacitat del docent, dels alumnes i la que tecnologia que es dispose.

L'ús de programes informàtics pot afavorir la transformació de les pràctiques d'ensenyament, de les maneres de transmetre i adquirir coneixements.

El maneig de la informàtica, els permetrà als alumnes incorporar-se amb major facilitat a un món laboral, el qual exigeix l'ús d'aquest tipus de tecnologia.

La informàtica educativa tracta sobre els problemes que succeeixen en l'aula, per exemple, de com ensenyar i que ensenyar d'informàtica, i des que s'incorpore el ordenador a l'escola en els seus començaments, fins als nostres dies, encara segueix sent un problema com abordar-la en l'aula. Per açò, és important que la inserció de la informàtica educativa al desenvolupament curricular afecte en tots els nivells d'escolaritat amb que explique la institució escolar, i d'aquesta manera poder unificar i abordar millor els temes a tractar i poder tenir un major control i aprofundiment d'ells.

Però també cal tenir en compte que la informàtica ha de prendre's com un objecte d'estudi, recurs didàctic i un recurs didàctic informàtic, perquè amb aquests tres enfocaments, s'aconsegueix que la mateixa puga relacionar-li-la amb la realitat i que el que l'alumne aprenga, li servisca per a poder aplicar-ho en altres instàncies curriculars, a la vida i a la seua desenvolupament social.

En els començaments la computadora ha sigut introduïda en les escoles de manera asistemàtica, és a dir, no va ser integrada en el disseny curricular.

Moltes escoles la van introduir sense haver avaluat i definit la seua aplicació. Per tant, la computadora no va ser considerada com un mitjà d'aprenentatge.

Açò provoque dins de les escoles:

· Un mal ús de les computadores. 

· Es base solament en l'ensenyament de la programació per a desenvolupar el pensament lògic.

· No hi havia planificació de l'ensenyament.

L'objectiu de la Informàtica Educativa és implementar el desenvolupament curricular en tots els nivells d'escolaritat.

La incorporació de la Informàtica i l'ús del ordenador com a recurs són temes tractats per la pedagogia, a causa de la relació que ha de tenir amb els objectius del sistema educatiu, objectius de la institució escolar i la teoria psicopedagògica.

El planejament institucional ho podem definir com un procés tècnic que possibilita l'obtenció de finalitats i objectius a través de l'ocupació de recursos presents i futurs previsibles mitjançant accions sistemàtiques.

Alguns objectius del planejament institucional són:

· Explicitar les finalitats de la institució escolar.

· Adequar els continguts i processos d'ensenyament-aprenentatge.

· Aprofitar els recursos i mitjans disponibles.

La ciència que integra l'educació i les eines informàtiques per a enriquir el procés d'ensenyament aprenentatge.

OPINIÓ PERSONAL

Pel que fa referència a la meua opinió, ho vaig estructurar en tres punts explicant els avantatges, també els desavantatges i els desafios que alhora d´introduïr a l´educació podem trobar-nos:

Avantatges per a l´educació: La majoria de les activitats (llegir, trobar tasques més ràpid , etc) es troben tot l'avantatges de la informació que hi ha és totalment verídica , actualment l'ajuda que ens dóna la informàtica és àmplia i per a tots no hi ha exepció per color, edat, sexe. És una biblioteca virtual trobes el que vulgues i et pots informar i connectar amb familiars molt llunyans, ens pot ajudar per a fer treballs i també per a divertir-nos.

Desavantatges: com tot en la vida aquesta el bé i el dolent, la desavantatges que té la informàtica que la majoria dels treballs ( no dic que tots) és copiar i pegar. S´ha perdut una mica de caligrafia doncs els alumnes tenen dolenta l´ortografia i la caligrafia, també molts de les persones s´adicten una mica al ordenador i no tenen molta vida social.

Els desafíos per als pròxims anys: L´atoxament d´informació, les competència de llocs web, etcètera.

CONCLUSIONS

La Humanitat es troba en una era d'Informació i Coneixement .

La informàtica educativa és un camp que emergeix de la interdisciplina que es dóna entre la Informàtica i l'Educació per a donar solució a tres problemes bàsics:

• Aplicar Informàtica en Educació 
• Aplicar Educació en Informàtica i 
• Assegurar el desenvolupament del propi camp. 

Els educadors del nou mil·lenni som Informàtics Educatius, és a dir, interpretem la nostra realitat educativa en termes de matèria, energia i informació per a fer-li front als reptes i resoldre els problemes que ens planteja el món actual.

Actualment, la participació de la Informàtica en l'Educació s'ha estès per tot el món però principalment al nivell d'ús de les seues eines tecnològiques més representatives, en el que hem denominat "tecnologies de la informació".

SÍNTESI TEMA 14

      TEMA 14: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE

1. QUÈ ÉS LINUX?

􀂾Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobaren el mercat.

  􀂾La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a

    cap casa desenvolupadora de programari pe ral seu ús.

  􀂾La segona, es que el sistema ve acompanyatdel codifont.

􀂾El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes / biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

􀂾Les arquitectures en les quals al principies pot utilitzar Linux són Intel 386-, 486-, Pentium, Pentium Pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd5x86, Amd64, Cyrixy Motorola 68020,IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS…

2. SOFTWARE LLIURE

􀂾Llibertat d´usar el programa amb qualsevol propòsit

􀂾Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats

􀂾Llibertat de distribuir còpies

􀂾Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat que tota la comunitat es beneficie.

3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE(I)

AVANTATGES

􀂾Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicències.

􀂾Combatef ectiu a la còpia il·lícita de programari.

􀂾Eliminació de barreres de presupostos

􀂾Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar

􀂾Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i llibreries.

􀂾Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.

􀂾Tendeixa ser molt eficient (perque molta gent ho optimitza, millora).

􀂾Tendeixa ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptata una quantitat més gran de problemes.

DESAVANTATGES

􀂾La corba d'aprenentatge és major.

􀂾El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.

􀂾Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.

􀂾No existiria una companyia única que protegir à tota la tecnologia.

􀂾Les interfícies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.

􀂾L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques

􀂾La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc., poden crear confusió.

4. LLIUREX

LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït,a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

PREGUNTES PER A L´EXAMEN:

1. Què és Linux?

2. Software Lliure.

3. Avantatges i desavantatges del Software Lliure.

4. Què és Lliurex?

Enllaços d´interès:

http://www.educacontic.es/blog/aplicaciones-educativas-de-software-libre-29012010

Aquesta pàgina conté aplicacions educatives de programari lliure, dirigides a diferents nivells i referides a diferents àrees de coneixement, encara que, açò sí, totes lliures i gratuïtes. Per als més xicotets podem usar Gcompris, que conté un conjunt d'aplicacions indicades per a ells; per a aprendre mecanografia, KTouch; un joc per a aprendre anglès, KHangMan; KStars, per a aprendre Astronomia i Kmplot, per a la representació de funcions matemàtiques.

http://www.anbariloche.com.ar/noticia.php?nota=28265

Aquesta noticia parla sobre l´ús de diferents dispositius tecnològics per a connectar-nos a través de la "xarxa" amb amics, desconeguts, informació, treball, etc. s'ha convertit en alguna cosa comú en la nostra rutina diària. "A la deriva" va sorgir fa quatre anys amb la idea que el lector entenga una mica més les "baules" d'aquesta cadena tecnològica, com així també els protagonistes (usuaris, empreses, mitjans, etc.) d'aquest "territori virtual" cridat Internet.


No solament s´analitzen els programes, aplicacions i llocs d'internet, sinó també les maneres en què els usuaris i empreses fan ús de les mateixes. Privadesa, drets d'autor, llibertat d'expressió, anonimat, control per part dels governs i empreses privades, temes que donaran que parlar durant 2012.

http://www.educalibre.cl/joomla/blog/viewpost/1005.html?view=idoblog&layout=post&date=1993-08-01

Ací vorem una sèrie de mini videos on mostrem alguns dels possibles usos dels programes que són part del Projecte OLPC. Però abans, per a comprendre l'origen i abastos d'aquest tipus de programari és necessari conèixer el tipus de llicència que regula a aquests programes, tema que s'explica breument aqui , més detalladament ací, i extensament en aquesta aportació de Educalibre per al desenvolupament d'una Estratègia Digital a Xile, iniciativa impulsada per la Presidenta de la República, Michelle Bachelet.

OPINIÓ PERSONAL

Pense que el docent deu preparar-se en el programari lliure perquè els nostres alumnes també tinguen l'oportunitat de conèixer aquests programes a més estaríem col·laborant amb el creixement d'aquests ja que tindríem més persones interessades pel programari lliure però tant de bo els programadors interessats facen que aquests programes sigan molt més interactius.

Hi ha molts programes lliures que es poden instal·lar en les aules d'informàtica dels centres per a treballar totes les assignatures: GIMP per al disseny fotogràfic, DRAW de Oppen Office per a ensenyar a dibuixar, HOT POTATOES, per a fer test interactius, JCLIC per a elaborar materials de qualsevol àrea (Matemàtiques, Llengua, Coneixement, Inglés, Música...).

A mi em sembla fenomenal poder utilitzar-los perquè sóc una entusiasta de les TIC i crec en la seua motivació i en què faciliten certs aprenentatges, almenys a mi em dóna resultat.

El que succeeix és que aprendre tots aquests programes suposa un esforç i un temps que li'l lleves al teu oci i a voltes al teu temps familiar. I tothom no està disposat a açò.

D'altra banda, les possibilitats d'Internet, hi ha animacions: moviments de la Terra, volcans, cicle de l'aigua...que s'entenen molt millor si es veuen i senten amb mitjans audiovisuals.

Per a els qui pensen encara que aquestes eines no són molt útils, els anime a començar, perquè no és difícil, només qüestió de tenir ganes i temps.

CONCLUSIONS

El programari lliure té possibilitats de consolidar-se en l'àmbit educatiu, on els seus avantatges són més evidents. Les aplicacions ofimàtiques open source són molt similars a les estàndards i permeten treballar eficaçment amb ordinadors antics que en Windows no serien capaços de funcionar. Qualsevol andròmina funciona perfectament amb Linux, i açò pot ser un argument definitiu per a molts centres preocupats pel cost de la renovació d'equips. Un inconvenient podria ser la dificultat per a disposar de persones preparades en els col·legis (Linux és molt més complicat de muntar) i un altre la falta d'aplicacions educatives compatibles.

SÍNTESI TEMA 13

Tema 13: XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: Twitter i Facebook.

1. DEFINICIÓ DE XARXES SOCIALS

Algunes de les seues característiques mes importants són:

•Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.

•Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.

•Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

􀂃Són llocs web que oferixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos permantenir en contacte els usuaris de la xarxa.

􀂃Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, blocs,etc. en una mateixa interfície.

􀂃Com exemples de Xarxes Socials més importants destaquen:

􀂃Facebook, Twitter, MySpace, Ning, SecondLife, Twenti.

2. TIPUS DE XARXES SOCIALS

􀂃Xarxes personals. Es componen de centenars o milers d'usuaris en els quals cadascun té el seu petit “espai”amb la seva informació. Facebook.

􀂃Xarxes temàtiques. Solen centrar-se en un tema en concret i proporcionen les funcionalitats necessàries per al mateix. Per exemple, una xarxa de cinema.

􀂃Xarxes professionals. Dedicades exclusivament a l'àmbit laboral, en totes els seus vessants. Poden posar en contacte a aquells que oferixen treball amb els quals ho busquen. Linkedin.

3. FACEBOOK

􀂃Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerbergi fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitzi Mark Zuckerberg.

􀂃Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat d'Harvard, però actualment està oberta qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.

􀂃Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.

􀂃Existeix la possibilitat d’incloure fotos i vídeos al mur.

TWITTER

􀂃La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l'usuari.

􀂃Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris

􀂃Per defecte, els missatges són públics, podent difondre's privadament mostrant-los únicament a seguidors.

4. APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

􀂃Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.

􀂃Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d'exàmens…

􀂃Com agenda i recordatori d'esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l'ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris

Alguns exemples d’aplicaciones educatives de Twitter.

•http://twitter.com/cepalcazar

•http://twitter.com/jardindearena

•http://twitter.com/#/list/fjros

•http://twitter.com/artisticbcn

•http://twitter.com/amordedios

•http://twitter.com/EOICREAL

El primer que vaig visualitzar com interessant són els grups. Cree tres grups, un per a cada curs i vull anar comentant les activitats de classes, especialment pretenc anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontant. La inscripció al grup va quedar com obligatòria per als alumnes,el accés al grup es per invitació.

Els esdeveniments, a través dels quals vull anar refrescant la memòria dels meus estudiants respecte d'activitats, lectures, proves, exàmens i tot allò que és part de la vida escolar i que anotem en les nostres agendes.

Crear les meves pròpies enquestes amb contingut educatiu, però havien de ser entretingudes, simpàtiques, senzilles, no diferenciar-se massa en la forma de les quals agraden als meus alumnes, però tenir una fundada raó didàctica.

Study Groups. És una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions,

Mathemathical Formules .Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques, aquestes fórmules s'escriuen amb la sintaxi de Latex

CiteMe.Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teves notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món.

BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit també pots consultar les opinions d'uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.

PREGUNTES PER A L´EXAMEN:

1. Qué és una xarxa social?

2. Qué tipus de xarxes hi ha?

3. Qué és Facebook i Twitter?

4. Aplicacions educatives de Facebook i Twitter.

Enllaços d´interés:

http://www.cad.com.mx/historia_de_facebook.htm

En aquesta pàgina ens explica com es va crear facebook i va ser la seua evolució. També he de dir que hi ha una pel·lícula sobre el creador de facebook, els problemes que va tenir i la solució a aquesta web que ha enganxat a tanta gent, i que cada dia s'uneixen més a aquest tipus de pàgines, com és el cas també de tuenti.

El fundador de Facebook s'ha convertit en un dels multimilionaris i filàntrops més prominents del món. Fa uns mesos va prometre una donació de 72 milions d'euros, al llarg dels pròxims cinc anys, per al sistema d'escoles públiques de Newark (Nova Jersey).

En Facebook la informació és filtrada pels amics i les xarxes. El model no descansa sobre un motor de cerca, sinó sobre les xarxes socials.

Quasi qualsevol persona amb coneixements informàtics bàsics pot tenir accés a tot aquest món de comunitats virtuals.

Membres de Facebook, van patir retards en connectar-se per a actualitzar els seus perfils. Els problemes van semblar derivar-se del que es qualifica com una "denegació de servei", una tècnica en la qual els pirates informàtics sobrecarreguen els servidors d'una pàgina amb sol·licituds de comunicació.

Aquest text parla sobre la història deTwitter. Aquest és un servei gratuït de microblogging, que fa les vegades de xarxa social i que permet als seus usuaris enviar micro-entrades basades en text, denominades "tweets", d'una longitud màxima de 140 caràcters.

L'interessant és que aquesta tecnologia vincula la web amb els telèfons cel·lulars via SMS o a través de programes de missatgeria instantània com MSN, Gtalk, etc., o fins i tot des de qualsevol aplicació de tercers, com pot ser Twitterrific, Tweetie, Facebook, Twinter, Tweetboard o TweetDeck-en anglès.

Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. A aquests usuaris se'ls pot restringir l'enviament d'aquests missatges només a membres del seu cercle d'amics o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte. 

Els usuaris poden rebre les actualitzacions des de la pàgina de Twitter, via missatgeria instantània, SMS, RSS i correu electrònic. La recepció d'actualitzacions via SMS no està disponible en tots els països i per a sol·licitar el servei és necessari enviar un codi de confirmació a un nombre estranger. 

Twitter va nàixer l'any 2006, una sèrie de joves emprenedors que treballaven per a la companyia de Podcasts Odeo, Inc., de Sant Francisco, Estats Units, es van veure immersos en un dia complet de brainstorming d'idees.

La companyia Odeo Inc., recentment havia fet una gran contribució al codi de Rails 1.0 i havia tret Odeo Studio, no obstant açò estaban enfrontant una gran competència per part d'Apple i uns altres. Pel que es van veure obligats a reinventar-se.

En el marc d'aqueixes reunions, Jack Dorsey va proposar una idea en la qual es podrien usar SMS per a dir-li a un grup xicotet què estava un fent. Va ser una idea com per a mantenir informat a un grup de gent sobre què estava un fent.

Una vegada iniciat el projecte van provar diversos noms. El nom original durant un temps va ser "Status" (Stat.us), passant per twitch (tic) a causa del tipus de vibracions dels mòbils, però es van quedar amb Twitter. Que en paraules de Dorsey era perfecta, i la definició era "una curta ràfega d'informació intranscendent", el "pio d'un ocell", que en anglès és twitt.

Si reps molts missatges, estàs "twitterpated".

Twitter està escrit en Ruby on Rails, disposa d'una API oberta que permet integrar Twitter tant en aplicacions web com en aplicacions d'escriptori o mòbils, i entre les seues principals funcionalitats estan el requeriment, retransmissió o intercanvi d'opinions d'esdeveniments en directe.

Twitter va esclatar al gran públic en 2007, i va passar de 20,000 tweet al dia a 60,000. El servei ràpidament va començar a guanyar adeptes i al març de 2007 va guanyar el premi South by Souhwest Award en la categoria de blog.

Actualment l'equip de Twitter està compost per 18 persones.

Avui Twitter és un dels sistemes de comunicació més utilitzats, no solament per a informació intrascendent, social, sinó com a eina de comunicació entre professionals.

El fenomen Twitter no ha passat inadvertit als gegants d'Internet. Recentment Financial Estafe escrivia que Facebook volia comprar la pàgina. No seria estrany que Google també, tenint en compte la popularitat que ha adquirit Twitter.

El 6 d'Agost de 2009, Twitter i Facebook van patir problemes amb el servei causats per atacs de ciberpiratas, la qual cosa va portar a especular una campanya coordinada contra les xarxes socials més populars en Internet. L'atac ha deixat a la xarxa social sense servei durant hores i que ha impedit a milions d'usuaris compartir missatges curts.

OPINIÓ PERSONAL 
He de confessar-ho, no sóc molt de xarxes socials i aqueixes coses, al Twitter vaig entrar vesprada i bé, cree. Va arribar un moment en què estava súper enganxada.

Igual em va passar amb Facebook, al principi em manaven moltes invitacions i les ignorava, fins que un bon dia vaig decidir crear el meu compte sense donar-li molt ús. Ara estic subscrita a diversos grups i jo mateixa he creat un parell d'ells. D'aquesta experiència va traure dues conclusions, les xarxes socials són molt útils per a crear contactes i per a traure'ls profit.

Molta gent cerca afanosamente tràfic per al seu blog, doncs bé, un perfil en alguna xarxa social és una excel·lent manera d'aconseguir-ho. Si algú desitja promocionar o llançar el seu nou projecte Web 2.0, doncs ací estan les xarxes socials que ben utilitzades serveixen com abans ho feia el boca a boca, però a nivell global i exponencial.

M'agrada aquest assumpte de les xarxes socials, encara que a voltes molta gent li'l pensa dues vegades abans de ficar les seues dades a qualsevol lloc que es troba.

Encara que amb la proliferació de desenes, sinó és que centenars de serveis em resulta enutjós estar-me registrant en cadascuna d'elles.

Hauria d'existir un ANEU universal que em permetera subscriure'm una sola vegada i aqueixes mateixes dades usar-los para totes les altres. Ignore si existisca aqueix servei de registre universal, sinó ací aquesta un bon nínxol per a un projecte 2.0. 

CONCLUSIONS 

L'ús de twitter es va orientant cada vegada més cap a establir relacions d'interès professional, motivat pel seu major targetització de l'entorn de relació, i immediatesa a les consultes llançades, en públic o en privat. 

Facebook es consolida com una plataforma de troba de velles amistats, i de gestió de les actuals, pujant fotos i vídeos, afegint-los comentaris contextuals, i certa comoditat en l'enviament de missatges privats a un o a més (alhora) dels teus contactes personals.

La nostra societat evoluciona cap a un estat d'interrelació permantent, discrecional i contextual.

- Permanent: fàcil accés, usabilidad i integració de les eines i plataformes que faciliten la publicació d'informació i les relacions humanes

- Discrecional: major control de les condicions d'ús, privadesa i exposició pública d'informació de caràcter personal i col·lectiva

- Contextual: informació coherent a l'espai-temps de l'individu, ajustada a les necessitats individuals i col·lectives, i que supose solució a problemes concrets.

Tres factors clau per a millorar l'experiència relacional entre individus, a través d'entorns tecnològics, acceleradors i facilitadors de les seues comunicacions, i les seues vides.