Aquest és un blog de les pràctiques que faren al llarg de l´assignatura de Desenvolupament Curricular i Aules Digitals. Ací aprendrem a utilitzar les TIC i investigar un poc més del tema en relació amb l´Educació Primària.Gràcies per la vostra atenció!
A mi el que em preocupa i molt que hi haja gent que parle de webquest sense saber el que és una webquest, i també trobem en internet milers d'autodenominades webquest sense ser webquest. He de puntualitzar que una webquest, no és una eina d'ús amb els alumnes. Una WebQuest és una metodologia de treball. Una WebQuest no és una mera transmissió d'activitats formatives dirigides, és una metodologia que implica un treball de recerca per part de l'alumnat i comporta una transformació de la informació, la qual cosa implica la creació del coneixement per part de l'alumnat.
En una WebQuest, tots els apartats són importants i imprescindibles, però la tasca es considera la més important, perquè és el centre, el nucli, el cor al voltant del com s'organitza tota la WebQuest.
Aquest apartat ha de preveure que l'alumnat desenvolupe habilitats cognitives d'alt nivell (comprensió, anàlisi, avaluació …), per tant, l'alumnat ha de transformar la informació que ha trobat en alguna cosa nou que es diu el producte.
En redactar la tasca d'una WebQuest, cal concretar molt bé el que l'alumnat ha de fer (ha de classificar, ha d'analitzar, avaluar …) i li ha d'especificar com han de fer-ho: amb quins criteris, a partir de quins punts de vista, en quins apartats, amb quina metodologia de treball, etc.
Hi ha, també, especificar en quin suport o format han de presentar el producte: pot voler simplement que ho expliquen de forma oral, o potser els demaneu un reportatge fotogràfic, una representació teatral, un dossier, una presentació multimèdia amb eines de la web 2.0 (podcast, blogs, vídeos …)
Les webquest són una metodologia que des de sempre el rol del professor era de “facilitadors de l'aprenentatge”. El mestre sempre ha exercit un paper de guia, un paper d'ajudant en la creació de coneixement per part de l'alumne…
Gens més lluny de la realitat que en una Webquest existisca un docent amb el rol d'instructor, i que els alumnes aprenguen de forma totalment dirigida i estructurada.
Les webquest han sigut , són i seran la metodologia que millor fomenta, ajuda i estructura l'acte aprenentatge per part dels propis alumnes. D'altra banda, les bones webquest estan totalment adaptades a la Web 2.0.
La webquest és una metodologia innovadora, i com a tal, evoluciona constantment. Potser l'interessant és cercar i valorar les bones webquest.
Aquest és un vídeo casolà que he trobat en internet el qual parla sobre què són les webquest i ens va introduir-nos en el tema per a aprendre a fer una pas a pas, on la informació és treta dels recursos de la web. Per altra banda, ens mostra les seues parts i aleshores com trobar la informació a través de google sites, com fer el disseny, com utilitzar les eines,...
Aquest és altre vídeo que m´ha paregut millor estructurat i de millor qualitat que l´anterior. A vegades ens donen unes pautes pero no hem de fixar-nos ni fer caso a tot allò que pose a internet, hem de tenir i seguir el nostre propi criteri.
L´estructura que segueix aquest és:
1. Ensenyament i aprenentatge basats en la Web. El model WebQuest
2. Començament d'un projecte WebQuest
3. Disseny de la Tasca
4. Disseny del Procés
5. Disseny de l'Avaluació
6. Conclusió de l'activitat
7. Elaboració del format de presentació
8. Revisió i depuració de la WebQuest
9. El procés d'aplicació en l'aula UNITATS DIDÀCTIQUES
Totes seguixen la mateixa estructura però és important la cooperació, el treball en equip i la informació que anem a donar, més que l´estructura considere que la qualitat i el companyerisme és la clau de fer un treball com la WebQuest.
Opinió Personal: Després del parlat en classe i "investigar" una mica, crec que la webquest és molt útil. Nosaltres com a futurs mestres podem usar-la amb els nostres alumnes; amb ella aniran aprenent sense adonar-se. És una forma diferent d'ensenyar, motivadora.
Deixem a un costat els típics exercicis del llibre de text, perquè els xiquets, mitjançant la webquest, investiguen i indaguen sobre el tema que estiguem donant en classe. A més, amb l'ordinador hi ha moltes possibilitats de realitzar activitats, els alumnes s´oblidaran que estan fent classe, seran més receptius als nous conceptes.
Conclusions: La idea de WebQuest va ser desenvolupada en 1995 , en la Universitat Estatal de Sant Diego per Bernie Dodge juntament amb Tom March. Bernie Dodge és professor de tecnologia educativa en la Universitat de l'Estat en Sant Diego, Califòrnia, EUA. S'interessa fonamentalment en el disseny, implementació i avaluació d'ambients d'aprenentatge basats en la Xarxa, i en aquest camp té una àmplia experiència docent.
Des de llavors el Webquest s'ha constituit en una de les tècniques principals d'ús i integració d'Internet en l'escola.
Per tant, les Webquest són una oportunitat per a aprendre i manejar les TIC i l'internet, i situar als estudiants en el que es vol i necessita conèixer. Ens queda multiplicar i facilitar aquests treballs perquè més professors i estudiants seguisquen enfortint l'educació.
Aquest video parla de totes les eines que poden utilitzar amb la web 2.0 , ja que disposem d´una ampla red d´informació a internet.
Aquesta dona infinitat d´eines ja que permeteix al usuari sense tenir coneiximents de diseny i programació ser el protagonista actiu creant i compartint continguts, opinant i participant. Les eines que ens mostran són: Prezi, Wikis, Blog, Lim, HotPotatoes i Google Sites. Pas a pas, ens explica poc a poc cadascuna d´eixas einas
En relació amb les wikis, ens diu que és un lloc web que ens permeteix editar pàgines i treballar de forma col.laborativa, i ens va mostrant exemples.
Per altra banda, quant al blog l´anomena com un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textes o articles, en el qual podem vore imatges com a exemples.
Açí parla de les diferències i semblances entre la wiki i el blog.
Tots dos són sistemes de publicació en xarxa i exponents de les propietats de lectoescriptura de la web 2.0. Tant els blogs com els wikis es poden obrir en servidors gratuïts i no necessiten programes d'escriptori específics per a la seua edició. En estar basats en aplicacions web, es pot escriure des de qualsevol ordinador, sempre que es dispose d'una connexió a internet.
No obstant açò, els blogs i els wikis són molt diferents en el seu disseny i gestió.
Algunes dels seus elements més característics i diferenciadors:
- Popularitat - Autoria - Estructura i control editorial - Ordre de publicació - Interactivitat i comentaris
OPINIÓ:
Al meu entendre, d'una banda en el tema de les wikis he pogut comprovar, que és una eina bastant útil, ja que, pots arreplegar informació i alhora aportar-la. També pense que és una eina que, en poder aportar informació i acumular-la. Aquesta eina facilita molt el treball de, per exemple, tindre que investigar molt o escriure paràgrafs grans a mans, ja que en ser una eina informàtica, el seu ús amb el teclat facilita molt el seu treball, en tots els sentits, a més, de poder adjuntar enllaços en paraules, que potser, es perdria temps a cercar el significat d'aquesta paraula.
Crec que és una eina assequible, i que en certa manera, és entretinguda.
I per altra banda, encara estic descobrint el món dels blogs i no he pogut visitar res més que el dels meus companys. Espere que en un futur no gaire llunyà puga veure més blogs.
Considere que els blogs són una altra manera d'intercanviar informació encara que molt més extensa ja que no solament et pots comunicar amb els teus companys si no amb tothom que vulga ajudar-te o respondre't.
També són una forma d'entretenir-te cercant coses que t'interessen sobre les teues aficions o que simplement vulgues tenir.
Com a similitud puc dir que el blog pot ser un quadern però particular de cadascun. No és com un quadern convencional perquè cadascun està dissenyat d'una forma diferent i amb un contingut original i propi.
CONCLUSIONS:
Els blogs són bitàcoles personals, dissenyats perquè cada article posseïsca una data de publicació, de tal manera que la persona que escriga en ell i les que ho lligen, puguen seguir tot el publicat i editat. En cada article, els lectors poden escriure comentaris i, l'autor del mateix, pugues al seu torn, donar-los resposta. Es tracta, així doncs, d'eines col·laboratives limitades (encara que existeix la possibilitat de crear blogs multiusuario).
Quant a les propostes didàctiques que ens podria suggerir el seu ús destacaríem (font): -Creació pròpia de continguts. -Creació col·laborativa de continguts. -Expressió d'opinions sobre un tema proposat. -Inclusió de diversos formats en un tema. -Compartir materials, notícies, opinions o enllaços. -Establiment d'un blog d'aula, etc.
Les wikis són unes eines online que permeten crear espais col·laboratius de treball. Són pàgines que permeten, després de ser creades, ser modificades i editades pels diferents usuaris que les comparteixen (podent ser les mateixes obertes totalment a l'edició o configurades perquè un grup de “triats” puguen editar-les o modificar-les amb diferents permisos).
Són eines online que permeten crear espais de treball conjunt, és a dir pàgines que poden crear, editar i modificar els diferents usuaris que les comparteixen.
Entre les diferents propostes didàctiques a realitzar amb wikis, destacaríem: -Creació d'una unitat didàctica d'un curs/material/aula per a grups de treball. -Elaboració d'un projecte col·laboratiu/cooperatiu. -Elaboració de continguts i/o repositoris. -Gestió d'un projecte entre diferents docents, alumnes, departaments i/o centres, etc.
He agafat aquest article perquè em pareix molt interessant ja que parla de la web 2.0 a la societat espanyola, posat que el nostre país li dona la esquena al tema digital i la educació no avança respecte a aquest tema, i tots deuríem posar de la nostra part per millorar poc a poc i aconseguir estar a l´altura de la resta d´Europa.
Si la societat espanyola alcançara aquest objectiu en un futur tindrien molta gent formada en moltes àrees de la vida i amb una cultura emprendedora, per açò deuríem tractar el tema ja a l´escola, quan els xiquets encara són petits i així poder arribar a manejar aquest tipus de webs com una mica més que forma part de les nostres vides, i no podem tancar els ulls i seguir caminant sense més.
Al meu entendre, hauríem de començar a donar exemple els professor i esl que en un futur pròxim ho serem.
Aquest és un exemple d´una empresa que es posa a l´acció i s´introdueix en aquest món per a donar-se a conèixer, i enfortir la seua estructura a nivell empresarial. Es basa en formacions acadèmiques i gerencials
I per tant, aquest nou site reflecteix el nivell d'excel·lència del IESA, que l'ha convertit en una de les 7 escoles de gerència de Llatinoamèrica mereixedores de la triple acreditació, atorgada per l'Associació per a l'Avanç de les Escoles de Negocis (AACSB), la britànica Associació de MBAs (AMBA) i el Sistema Europeu per al Millorament de la Qualitat (ICS).
OPINIÓ PERSONAL:
Crec que tot açò es resumeix en una paraula INEVITABLE, l´avanç tecnològic en el món és un tema el qual cap persona és aliena per que forma part de les nostres vides .
D'una forma o una altra tenim q fer ús del que es ve tot aquest tema de la web 2.0 té com tot els seus avantatges i desavantatges és complexa i és pràcticament el començament perquè va a seguir evolucionant i cercant sorprendre als usuarios de la web amb més sorpreses i novetats.
Finalment dir que aquest tema és molt extens i interessant i es pot fer un debatre a classe per a tractar el tema, i ver les diverses opinions de la resta de classe i ajudar a comprendre la problemàtica d´aquest tema.
CONCLUSIONS:
En conclusió, podríem dir que la web 2.0 és una web social. Açò és així per que la base d'aquesta web és l'usuari. Sense els usuaris no podria existir un sistema com aquest, on es pot compartir tot tipus d'informació, des de vídeos o imatges a presentacions o arxius de text, o fins i tot tenir tot un SOTA disponible on-line. A més de simplement compartir aquesta informació, es pot opinar, votar-la, posar-la en una categoria (tag), i fins i tot, moltes vegades (com en el cas de les wikis) modificar-la.
Els majors exponents de la web 2.0 són els blogs i les wikis:
Els blogs (o bitàcoles) són espais on un pot posar la informació que un desitge, i els seus visitants poden donar mes idees, mes informació o una opinió mitjançant els comentaris.
Les wikis, en canvi, són pàgines en la qual es pot editar la informació ja disponible en una pàgina, o crear una nova pàgina amb un tema no existent, i al final, entre tot els usuaris tractar de completar-la el més possible.
1.- Definició i tipologia dels cercadors/bancs d'imatges. En primer lloc, l'alumne ha d'aprendre que són els cercadors d'imatges i les seves diferents tipologies. Un cercador d'imatges/video (Google) no és propietari de les imatges/videos, la gestió dels drets d'autor la realitza l'usuari amb el propietari del producte.
El procediment de recerca està completament automatitzat. Existeixen diversos tipus de cercadors:
-Cercadors generals. Permeten la utilització de determinats tipus de filtres, a més la recuperació de la imatge aquesta basat en el text que l'acompanya.
-Multi-cercadors. Treballen amb una única interfície mentre que no permeten ni la consulta simultanea ni els resultats unificats.
-Meta-cercadors. Són molt més complets que els multi, permeten consultar simultàniament diversos cercadors i finalment presenten els resultats eliminant duplicitats. El seu major inconvenient és la simplificació de sintaxi que pot generar errors.
Després de realitzar una breu anàlisi dels cercadors d'imatges i la seva tipologia altre definició important és el concepte de bancs d'imatges. Aquests elements s'encarreguen de la difusió de col·leccions i la seva gestió en molts casos es realitza mitjançant bases de dades.
La descripció dels videos i les imatges es realitza de forma manual. Dintre d'aquesta branca existeix un tipus de banc molt útil són els Socialize. En ells són els usuaris qui s'encarreguen de publicar les imatges, no les comercialitzen i les oferixen sota llicència creative Commons.
Finalment en alguns casos les agències s'encarreguen de fer-se vore a través d'ells.
-Multicercadors : a través de google accedim a altres cercadors. Ex: photoseek.net, search-22.com.
-Metacercadors: buscar imatges a partir de les metagades (paraula clau)Ex. Dogpile, blinkx, picfindr.
Llegir, base de dades, videos, enllaços, elegir un tema que ens agrade de la webquest, la qual cosa utilitzarem tot açò per a fer-la.
INFORMACIÓ ADICIONAL
-Què són els motors, els índexs i els metacercadors?
Existeixen tres tipus de cercadors, d'una banda tenim els índexs temàtics, també anomenats catàlegs, directoris o cercadors per categories; per un altre, els més difosos motors de cerca o cercadors per contingut; i els metacercadors, que cerca en diversos motors alhora.
La diferència fonamental és que els índexs temàtics mantenen la seua base de dades "manualment" utilitzant empleats o internautes per a la inclusió d'adreces, en canvi els motors de cerca i els metacercadors empren un robot, és a dir, es valen d'un potent programa que recorre la Web recopilant i indizant tot text que troba, conformant així una enorme base de dades.
L'avantatge dels motors i metacercadors és la gran quantitat d'informació que arrepleguen i la constant actualització de les seues bases de dades. El desavantatge, és el difícil que resulta trobar el que es desitja si no es domina el llenguatge d'interrogació.
Els índexs temàtics s'estructuren per temes o categories principals que contenen subcategories. L'avantatge, és que és molt fàcil trobar la informació cercada (si aquesta es troba en la base de dades), descendint pels arbres temàtics (d'una categoria a una altra subcategoria), o usant paraules clau en els quadres de cerca existents en la pàgina principal o dins dels diferents nivells.
El desavantatge consisteix que no sempre està actualitzada i les bases de dades són més xicotetes que les d'un motor de cerca. Una altra diferència interessant és que aquells índexs que a més ofereixen serveis (com a e-mail, publicitat, notícies, etc.) i que tenen el respatler d'entitats comercials, són coneguts com a portals.
-Què és el que es vol cercar?
Abans de començar qualsevol cerca és convenient posar en clar el que ens interessaria trobar en Internet, determinar clarament un objectiu.
Després traduir aquest objectiu a paraules claus o frases curtes que definisquen ben el tema (s´ha de tenir en compte la possible necessitat de traduir tot a l'anglès en cas que el cercador no permeta l'elecció de l'idioma). Cal tenir present també els sinònims de les paraules claus.
No cal desanimar-se si en el primer intent no trobem satisfactòriament el que cerquem, hi ha que intentar de diverses maneres i en diversos cercadors.
-Variables a tenir en compte en l'elecció de cercadors.
A través de diversos estudis s'ha tractat d'establir mesures típiques d'avaluació per a destriar què eina és la més encertada per a les necessitats específiques d'informació.
D'acord a l'estudi de Chu i Rosenthal (1996) aquestes mesures a investigar serien: composició dels índexs, s'estudia la cobertura i actualització; capacitat de cerca, prestacions dels cercadors (operadors booleans i de truncament, frases, refinament); execució de la recuperació d'informació, precisió, exhaustivitat i temps de resposta; i esforç de l'usuari, interfície del sistema.
Estudis posteriors (Gordon i Pathak, 1999) es van focalitzar en els paràmetres de precisió i exhaustivitat i van reflexionar sobre el concepte de "document rellevant" analitzant 7 motors. La conclusió a la qual van arribar estableix que l'ideal de cerca és la que troba un equilibri entre la precisió dels resultats i l'exhaustivitat dels mateixos, com també, que és l'interessat qui estableix si els documents recuperats són rellevants o no.
L'investigador Sherman (2000) va proposar una guia on recomana diferents cercadors segons el tipus d'informació a recuperar, un resum del llistat seria:
Si desitgem trobar...
Motor recomanat
Una amplia revisió sobre una matèria
determinada
Looksmart
Una matèria determinada utilitzant una
frase curta
Infoseek
Un tema emplenant paraules rares o
desconegudes
AltaVista
Pàgines en un idioma determinat
AltaVista
Pàgines publicades en una data
determinada
AltaVista
Un conjunt de documents i després
refinar la cerca
Infoseek
Documents sobre ciutats, companyies, etc.
Excite
Un directori amb enllaços de qualitat
About
No obstant açò, totes aquestes investigacions no determinen una metodologia acabada per a l'anàlisi dels cercadors per que es basen en criteris excessivament subjectius. Concloem que l'avaluació definitiva respon exclusivament de l'usuari. La rellevància, grau d'encert, pertinència dels documents recuperats dependrà del grau de coneixement de les prestacions (llenguatge d'interrogació, o estratègia de cerca) que posseeixen els diferents cercadors.
· Comença la cerca
La cerca pot fer-se a partir d'una paraula, la combinació de diverses paraules, una frase textual o un títol, o la combinació d'aquests elements.
· Com combine les paraules o frases?
Hi ha tres tipus d'operadors per a aquesta fi:
1. Booleans
2. Posicionals
3. D'exactitud o truncament
1. Booleans: és una cerca especialitzada a partir d'un sistema lògic desenvolupat pel matemàtic George Boole (1815-64) que consisteix en l'ús de tres expressions:
AND: mostra els enllaços que contenen els dos elements cercats. Alguns cercadors usen els símbols + o & (història AND argentina)
OR: el resultat de la cerca és molt més àmplia que l'anterior doncs porta enllaços amb un o un altre element, sol usar-se per a unir sinònims (automòbil OR car)
NOT: exclou una paraula, pot reemplaçar-se pels signes - o !. Cal anar amb compte doncs en alguns cercadors s'usa precedit pel AND, mentre que en uns altres no (Alta Vista: "va venir AND NOT roig", Northern Light: "library NOT university")
També poden usar-se els parèntesis per a realitzar cerques més complexes: "library AND NOT (university or school)"
2. Posicionals: mesuren les distàncies entre els termes que s'intenten localitzar.
NEAR: porta els registres que conté les dues paraules claus sempre que no superen els 80 caràcters de distància entre si.
FOLLOWED BY: les paraules han d'aparèixer en l'ordre en què van ser escrites (no és molt usat).
PHRASE: s'usen cometes per a obtenir la frase tal qual es va ingressar.
ADJ: porta les dues paraules, una seguida de l'altra, sense altres caràcters entre elles. Es pot escriure ADJ o usar un guió entre les paraules sense deixar espai.
3. D'exactitud o truncament: són signes que reemplacen a un caràcter o grup de caràcters, són molt útils quan es desconeix la manera correcta d'escriptura d'un terme.
SUBSTRINGS: és el signe que reemplaça a diversos caràcters al final de la paraula. Comunament s'usa l'asterisc (*) o el signe pesos ($) big* big, bigger, biggest.
COMPLET WORD: aquesta funció es troba per defecte en la majoria dels cercadors, solament en Lycos es pot agregar un punt (.) al final de la paraula per a aclarir que allí acaba.
-Ús de minúscules, majúscules i accents.
Com no tots els cercadors i índexs diferencien uns d'uns altres, els suggerim respectar les majúscules i els accents.
- Què puc fer amb el que vaig trobar?
Es pot imprimir fent ús de l'opció que ofereix el programa que opera Internet, es pot gravar en un disquet o com un arxiu en el disc rígid, o guardar en Favorits quedant guardat en un llistat dins del programa operador que permetrà l'accés ràpid a la pàgina seleccionada.
- Cercadors especialitzats
Són els cercadors que es limiten a un tema en concret, arrepleguen tot sobre el que d'aqueix tema existeix en la xarxa.
En aquesta categoria es troben els directoris acadèmics temàtics, generats per universitats, biblioteques o centres d'investigació, la característica principal de la qual és l'alta qualitat en els links seleccionats (per exemple www.uces.edu.ar/campus/biblioteca/listado.php posseeix links relacionats amb les carreres dictades en la universitat).
Existeixen els anomenats vorals (nom que deriva de la contracció de les paraules angleses vertical portal), aquests llocs es focalitzen en un tema, tipus de recurs o regió geogràfica (per exemple www.achoo.com és un lloc dedicat a metges, www.vortalexperts.com compila vorals dedicats a educació, negocis, art, salut, medicina, govern, història, medi ambient, etc.).
CERCADORS
1.ABOUT
Directori temàtic ordenat per categories, els continguts són menors doncs són persones els qui han compilat els llocs. A part de les categories té un quadre de cerques que accepta l'ús de cometes per a les frases i els símbols + i - per a la inclusió o exclusió de termes.
2. ALL THE WEB
Com qualsevol motor de cerca, en la seua pàgina principal es troba el quadre d'escriptura. Aquí mateix es poden usar:
· Operadors booleans: AND, OR, AND NOT i RANK, aquest últim significa "preferiblement inclou"
· Frases: amb l'ús de cometes.
· Inclusió o exclusió de paraules: amb els signes + i -.
· Keywords: aquests prefixos serveixen per a especificar la funció de la paraula ingressada: site: cerca el lloc escrit, url: situa la paraula en alguna part del url, link: rastreja llocs que continguen el link ingressat, tittle: cerca per títol de la pàgina, language: per idioma.
3. ALTAVISTA
És un motor de cerca que conté milions de pàgines Web actualitzades constantment per un robot.
Les cerques poden fer-se usant el llenguatge natural ja que és capaç d'interpretar els espais i signes entre les paraules, a més permet l'ús d'operadors per a refinar la cerca.
· Inclusió o exclusió de paraules: són els signes + o - anteposats a les paraules que es vulga incloure o excloure respectivament del resultat.
· Frase: es tanca entre cometes el que es desitja cercar exactament com va ser ingressat.
· Ús de majúscules: convé l'ús de minúscules. Si s'ingressa california, portarà com a resultat: Califòrnia, california i CALIFÒRNIA, mentre que si es tipea Califòrnia cercarà únicament els registres que continguen la paraula Califòrnia.
· Truncament: permet l'ús de l'asterisc (*) per a truncar paraules.
·Llenguatge: Alta Vista ofereix un menú desplegable amb idiomes.
· Funcions: per a cercar més específicament, es pot anteposar a la paraula cercada la funció o posició que la mateixa haurà d'exercir dins del registre:
title: text la/s paraula/s o frase ha de figurar únicament en el títol.
url: text la/s paraula/s ha d'aparèixer en el url.
link:text Alta Vista haurà de trobar aquelles pàgines que continguen links amb el text ingressat image: nom porta aquelles pàgines amb imatges els noms de les quals coincidisquen amb el requerit.
· Proximitat: des de la cerca avançada existeix l'operador NEAR, que pot reemplaçar-se pel signe.
4. DOGPILE
Metacercador que presenta en un pàgina inicial un breu directori i un quadre d'escriptura per a incloure la cerca. Permet l'ús dels operadors booleans com els seus símbols (AND/+, NOT/-, OR). Sota aquest quadre es troba ADVANCED SEARCH, on novament apareixen els operadors booleans i la llista de cercadors a usar. Els resultats es presenten agrupats pels cercadors.
5. EXCITE
Índex que conté bases sobre pàgines Web, notícies, mapes, pàgines grogues, servei meteorològic, adreces de correu electrònic, etc. d'actualització constant.
El seu sistema de cerca és simple doncs ofereix un quadre a l'inici de la pàgina principal que accepta certs operadors:
· Inclusió o exclusió de paraules: s'opera amb els ja explicats signes + i -.
· Operadors booleans: AND, OR i AND NOT són usats solos o combinats amb parèntesis per a realitzar cerques complexes.
6. GOOGLE
Un altre difós motor de cerca des de la pàgina principal de la qual es troba el quadre de cerca bàsica. Per defecte usa l'operador AND entre les paraules ingressades, també permet:
· Inclusió o exclusió de paraules: usant els signes + o -.
· Frases: usant les cometes
· Sinònims i plurals: Google cerca les paraules de la manera en què van ser escrites, convé incloure en la mateixa cerca els sinònims o plurals.
El lloc ofereix cerques per imatges, per directori o notícies. També compta amb ADVANCED SEARCH on es repeteixen les opcions de cerca abans descrites, ara ordenades i amb explicacions. Presenta certes opcions útils tals com cercar en un tipus de format determinat, que les paraules siguen trobades en el títol de la pàgina, URL, links o en el text, diferents idiomes, etc.
7. INFOSEEK
És un altre índex ara conegut com Go.com, de constant actualització permet realitzar cerques per categories o usar el quadre de cerca, com utilitza la base de GOOGLE accepta els mateixos paràmetres que aquest motor.
8. LOOKSMART
Pàgina que presenta un quadre de cerca per a paraules claus i una petita llista de tòpics per a la cerca per categories. No reconeix els operadors booleandos OR o NOT però cerca automàticament amb el AND.
9. LYCOS
Com en els cercadors anteriors, la base de Lycos està armada gràcies a un robot informàtic que la manté actualitzada permanentment i l'ordena per categories. Es pot cercar des del quadre en blanc que encapçala la pàgina.
· Limitador: agregant un punt al final d'una p
· Inclusió o exclusió de paraules: usant els signes + i -
· Frases: tancades entre cometesaraula, Lycos entén que allí acaba, i no la cercarà com a cadena de caràcters. Es trunca amb el signe pesos ($).
10. METACRAWLER
Metacercador que presenta un directori ordenat per categories, en el quadre de cerca es poden usar els operadors AND/+, NOT/- i OR.
I finalment, com aquestes pàgines hi ha moltes més, com gruppo, terra, msn,...
OPINIÓ PERSONAL
En la meua opinió el tenir disponibilitat de tots els buscadors que hi ha a internet és tot un privilegi. Referent a google, a mi personalment m´agrada molt doncs que ofereix solucions d'indiscutible competència i que damunt són gratuïtes.
En aquesta opinió disseccionaré els seus serveis, que els considere pràctics, fàcils, útils, interessants i divertits.
Google ha sabut entendre les necessitats d'informació de les persones, combinar-les amb l'aprofitament de les noves tecnologies i fer que aquestes dades siguen accessibles. Sempre ha sabut i sap avançar i créixer no cessant a llançar productes nous carregats d'interessants funcions.•º°"˜ GOOGLE NEWS ARXIVE.
De sempre, des de 1995, que va ser quan google va començar la seua marxa, oferia la possibilitat de cercar notícies de milers de mitjans de comunicació.
Però des de setembre de l'any passat, 2006, el servei google news arxive ofereix la possibilitat de localitzar informació de diverses dècades d'antiguitat.
Açò ha sigut possible gràcies a que google a tire un acord escrit de diversos mitjans de comunicació com la BBC entre uns altres que posseeixen una hemeroteca que li l'han posat a la disposició del cercador.
